Els estudiants del Màster de Estudis Literaris en l'Era Digital Edicions 62-UOC, de la Universitat Oberta de Catalunya creat al bressol del grup de recerca HERMENEIA, ens hem decidit a crear aquest blog per expressar el nostre malestar amb el tracte rebut per part de la UOC des del passat mes de febrer, en què la Universitat va decidir, de manera improcedent, acomiadar la Doctora Laura Borràs i Castanyer i, per tant, deixar-nos sense la nostra Directora Acadèmica a dos dies de les avaluacions.
Els estudiants del segon postgrau del Màster d'Estudis Literaris a l'Era Digital Edicions 62-UOC hem fet aquest blog per fer pública l'actuació de la UOC envers els seus estudiants, actuació que considerem del tot injusta i poc educativa, impròpia d'una institució acadèmica pública que ha de ser model de bones pràctiques per a la societat. Val a dir que potser aquest blog és la nostra darrera esperança de poder accedir a una solució satisfactòria per a nosaltres, per part de la UOC i de la seva màxima responsable, la senyora rectora Immaculada Tubella Casadevall. Hem esgotat totes les vies de diàleg amb la institució i altres organismes educatius i no educatius del País: la Direcció general d'Universitats del Govern de Catalunya, els Síndics de Greuges de Catalunya i del País Valencià, etc. Només ens queda fer pública la nostra situació i tot el que ha passat. Ens plantegem seriosament si aquesta és l'única via que ens queda o hauríem d'obrir altres camins.
Què en penseu? Podeu llegir el relat dels fets de baix cap a dalt (hem numerat els apunts d'acord amb l'ordre cronològic) o si voleu llegir-ho a estones, més a poc a poc, podeu pitjar sobre els títols que teniu tot seguit i que enllacen als apunts corresponents. Gràcies per llegir-nos, per opinar i per fer-nos sentir més acompanyats.
Aquí podeu llegir mostres de suport a Laura Borràs. No demostren altra cosa que l'actuació de Laura Borràs ha estat sempre exemplar, professionalment parlant i molt generosa amb els seus companys de feina (superiors inclosos), tant acadèmicament com personalment.
És una llàstima que la generositat i la brillantor es paguen, això sembla, a dia d'avui, amb actuacions producte de l'avarícia i la mediocritat. LLEGIU ALGUNS MISSATGES DE SUPORT
Aquí només hi ha els missatges de les persones que hi han donat explícitament el seu consentiment. Si sou professorat, alumnat, escriptors, artistes i voleu afegir-hi el vostre suport, només ens ho heu de fer arribar a malaeducacio@gmail.com
Què en penseu? Us semblen comportaments i pràctiques dignes d'una universitat al segle XXI? Cap on anem?
“La dimensió educativa i solidària de la dignitat
L’educador, tractant dignament l’educand, li està transmetent que hi ha un valor íntim, intangible, propi de cada persona, pel qual cada u ha de vetllar com el seu bé més propi. Seria, no tant el "jo sóc jo" com el "jo sóc meu" de Zubiri. La frase del temple d’Apol•lo, de la qual es va apropiar Sòcrates, gnóthi seautón, "coneix-te tu mateix", és la clau educativa per a la descoberta de la pròpia dignitat, que comporta com a orientació moral "sigues el que ets". Ser digne és, doncs, en primera instància, ser digne d’un mateix. La dignitat rau en el ser (no en el tenir). Una altra cosa a considerar és que, a més d'individual, la dignitat és solidària, ja que no es pot aconseguir al marge de la dignitat dels altres, i menys sotmetent o negant la dignitat dels altres. En la línia d'allò que deia Sèneca: "No he lluitat tant per ser lliure com per viure entre lliures". JOAN SOLER I AMIGÓ”.
Els treballadors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) han denunciat "l'incompliment dels compromisos salarials fets als treballadors i la negativa constant a aplicar millores en la jornada o en el calendari laboral". Els treballadors han iniciat les seves protestes amb una concentració davant la seu de la UOC. En un comunicat, els treballadors d'aquesta universitat han indicat que "el Comitè d’Empresa va presentar propostes de millora d’aplicació per al 2009 i d’equiparació amb la resta d’universitats catalanes, que han estat rebutjades reiteradament per la direcció de la Universitat. Actualment el professorat i el personal de gestió de la UOC estan adscrits al conveni d’Oficines i Despatxos".
De com la UOC tracta els seus treballadors, en teniu un tastet al blog, per les referències que fem a com han tractat Laura Borràs i per la reacció de la majoria (tots els professors del Màster excepte Neus Rotger i Roger Canadell varen recolzar la doctora Borràs) dels consultors i professors.
Encara que el blog està enfocat al tractament rebut per l'alumnat, volem aprofitar aquesta plataforma per mostrar la nostra solidaritat amb Carles Lindín, un gran professional, professor i tutor i encara una millor persona. Ell ha estat acomiadat de la UOC, segon la institució "per perjudicar l'alumnat". Quin sarcasme! Quina falsia! Quina burla!
Reproduïm aquí la carta que vam enviar l'alumnat del Màster a la Rectora, Immaculada Tubella Casadevall i al Síndic de Greuges de la UOC el passat 23 de març de 2009, recolzant en tot moment l'actuació exemplar de Carles Lindín:
"Els alumnes sotasignants del curs d’especialització en Ensenyament de literatura amb eines digitals del Màster en estudis literaris en l’era digital MANIFESTEM que:
El nostre tutor i professor Carles Lindín i Soriano ha estat des del primer curs d’especialització Teoria de la literatura i literatura comparada, una peça insubstituïble en el quefer diari dins del Màster en estudis literaris en l’era digital. Ha atés sempre els seus alumnes de manera personalitzada i amb celeritat i atenció. Ens ha humanitzat l’aula virtual i ha desenvolupat la seua tasca de tutor amb més diligència i resultats dels que hom hauria pogut esperar i, fins i tot, exigir. A més, en la seua tasca de professor dels diferents mòduls que ha impartit, ha exercit el seu mestratge amb un alt nivell de qualitat i ha generat un gran interés en l’alumnat, com demostra la gran quantitat de treballs que ha tutoritzat i el grandíssim nombre de correus personals que el professor Lindín ha intercanviat amb nosaltres, els seus estudiants.
L’acomiadament del professor Carles Lindín i Soriano del Màster en estudis literaris en l’era digital, al·legant com a causa procedent que ha perjudicat el seu alumnat de manera volguda, és, des del nostre punt de vista injustificable i en res s’ajusta a la realitat del paper que ha desenvolupat amb tots nosaltres el professor Carles Lindín. És una mostra més, considerem, de la falta de responsabilitat envers la comunitat universitària, professors i alumnes, que demostra la UOC des del passat 20 de febrer.
El fet tan greu de l’acomiadament de la professora Laura Borràs a dia 20 de febrer, ha vulnerat els drets que com a estudiants legalment ens assisteixen, d’acord amb el que estableix la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’universitats, i amb la Llei 1/2003, de 19 de febrer, d’universitats de Catalunya, que preveu (article 36) que les universitats han de protegir els drets i els deures dels seus estudiants amb l’adopció dels mecanismes necessaris per garantir-los. Per això entenem la postura de recolzament i solidaritat cap a la Doctora Borràs i cap a nosaltres, els seus estudiants, que va prendre el professor Carles Lindín i la seua absoluta sinceritat en declarar-se no idoni per acabar la nostra avaluació de forma global. La nostra confusió inicial i les protestes sobre els materials s’han d’entendre en aquest context de confusió, a pocs dies de les avaluacions finals, situació creada per la UOC en acomiadar improcedentment la Doctora Borràs. En cap cas ens hem sentit perjudicats pel professor Lindín, com demostra fins i tot que arribarem a pensar malament i a desconfiar de la situació, de diferents maneres i amb interpretacions diferents de la situació.
Volem demostrar, així doncs, el nostre absolut recolzament al professor tutor Carles Lindín i Soriano. Així mateix, ens reservem el dret a fer pública la manera d’actuar de la UOC en tot aquest afer i el tractament que hem rebut l’alumnat, irrespectuós del tot, com demostra el silenci administratiu de què encara som objecte".
A quien corresponda.
No sé si esta carta será leída, no sé si llegará a alguien que tenga la autoridad, la inteligencia y la moral de detener una situación que es, ante la vista de todos, injusta. Soy Luis Rodrigo Castañeda Aguilera. Soy o era, estudiante del Master en Literatura Digital de la UOC. Fui orgulloso alumno de la Doctora Laura Borràs. Fue tutorado del profesor Carles Lindín, también con mucho orgullo.
Todos estamos al tanto de lo que ha ocurrido desde el penoso despido de la Doctora Borràs, pero hoy me he enterado de que se planea, o ya se puso, una querella criminal en contra del profesor Lindín, bajo el absurdo cargo de que atentó contra nosotros los estudiantes.
No puedo creer y no me cabe en la cabeza que una institución educativa e internacional esté haciendo esta clase de cosas. No me queda más que sospechar que hay intereses más turbios y políticos en toda esta práctica, aunque esto enoje al actual director Jaume Subirana, que aún ahora ha fallado en explicar el por qué de su nombramiento.
Aclarando un poco las cosas. Yo, Luis Rodrigo Castañeda Aguilera, no necesito que se me defienda de un profesor que en todo momento mostró preocupación y respeto para con su alumnado y sus compañeros de trabajo. No necesito defensa en contra de Carles Lindín, quien no sólo sometió a consenso el retiro de los materiales —hecho que además ocurrió al final de curso— para defender así su autoría y los derechos que esta conlleva, hecho en el que los compañeros y yo, como consta en los correos electrónicos, estuvimos de acuerdo y coincidimos en que de ninguna manera vulneraba nuestros derechos.
Sí necesito defensa en contra de los oscuros intereses que han desatado esta situación. Sí necesito que la UOC haga algo para defenderme de Jaume Subirana, quien, ahí sí en violación fragante de mis derechos como estudiante, evaluó mi desempeño en la especialidad anterior de manera tanto cuanto dudosa. Sí necesito que se me defienda, y no esperaría menos de una institución educativa, en contra de la cerrazón, la terquedad, la ignorancia y el silencio que ha rodeado por parte de las autoridades impuestas a este master.
Por este medio hago un llamado a que cesen y desistan en esta cacería de brujas, insostenible desde cualquier punto de vista.
Se me ha enseñado, en mi casa, en mis colegios y en mi país, que nunca se debe de hablar mal del alma máter, pues nos representa y la representamos, pero con actitudes como esta no queda más remedio que la vergüenza.
Acceptem l’única resposta informativa que ens ha donat la UOC, a través del Síndic el senyor Josep Coll, després del que considerem un tractament indigne i antieducatiu? O com a consumidors i persones amb dignitat que DE VERITAT CREUEN EN L’EDUCACIÓ DE QUALITAT, QUE SABEN QUE APRENDRE NO ÉS NOMÉS ACONSEGUIR UN TÍTOL, QUE SABEN QUE UN MÀSTER ÉS LA PERSONA LI DÓNA PRESTIGI, exigim que se’ns ofereixi el producte contractat i pagat (amb el conseqüent esforç econòmic i temporal) o que se’ns retorni la inversió feta fins al moment, més una indemnització monetària per compensar els danys morals soferts a causa del que considerem una mala praxi de la UOC envers els seus estudiants/clients i contra el sistema universitari català, expulsant-ne una persona de tant de prestigi?
Què faríeu vosaltres en el nostre cas?
Mentrestant us advertim: ens sembla que es renten les mans, amaguen el cap sota terra, sota l’ala, al despatx? En aquest blog teniu testimoni que aquesta institució pública, la Universitat Oberta de Catalunya, sembla que en comptes de voler oferir als seus alumnes productes acadèmics d’elevat nivell, es creu en el dret de tractar-los com a alumnes de primària pensant que el seu prestigi com a Universitat sortirà il·lès de tals actuacions.
És vergonyós que en una institució pretesament capdavantera, rigorosa i finançada amb diners públics puguin passar coses com aquesta; potser va essent hora que la gent sàpiga de veritat quins valors potencia la UOC.
“Estamos rodeados” pensé en el momento que abría el correo electrónico y descubría con total asombro que Laura Borràs, quien había sido la directora del máster que estaba estudiando, había sido despedida de la UOC.
El correo no decía nada más. No decía por qué. No decía cómo. No decía nada. La sensación de estar en medio de una emboscada se había pegado a mí, aún cuando no se daba más información sobre lo ocurrido.
Por supuesto que en ese momento la cabeza, desenfrenada como es, comenzó a crear mil y un hipótesis; sin embargo la más lógica, la más real y la que hasta el momento no ha sido desmentida por aquellos que tuvieron más de una oportunidad de hacerlo, ganaba en peso a todas las demás; Laura Borràs había sido despedida a causa de una guerra sucia, por políticas chapuceras y políticos —no en el sentido gubernamental, sino en el sentido de aquellos que entienden y explotan la política interna de una empresa a su beneficio— aún más chapuceros.
La indignación fue casi inmediata. Aún en otro país, en otro continente, la certeza de que algo turbio pasaba con el despido de Laura llegaba hasta mí con olor a podredumbre, tal vez por eso cuando Carles, nuestro tutor, explicó a mis compañeros de clase y a mí que el despido de Laura había sido injustificado, que aún las mismas autoridades de la universidad lo reconocían, que se le había despedido porque supuestamente había dejado de lado sus responsabilidades como directora del máster —que quisiera que se me explicara cómo pueden decir eso de una persona que resuelve dudas, dirige discusiones y hace comentarios desde las seis de la mañana hasta las tres de la mañana del día siguiente; a lo mejor lo que querían era que estuviera pegada al ordenador las 24 horas— y quién sabe cuántas tonterías más, estuve de acuerdo en que los materiales, que ella había reunido y armado, se quitaran del sitio, pues por lo menos pensaba que se respetarían sus derechos de autor. Lo anterior causó el despido de Carles.
Las cartas de protesta no se hicieron esperar. De inmediato todos los que habíamos participado en el máster expresamos nuestro descontento, pues tomamos, y con toda razón, como agresión personal el que no se tuviera por lo menos la decencia de esperar a que terminara el curso, sino que se despedía a nuestra directora una semana antes de los exámenes finales. Eso era ya mucho morro, aunque las fuerzas del mal demostrarían tener aún más.
Bits y bits, toneladas de bits en correos electrónicos donde exigíamos que se nos explicara el por qué del despido de Laura Borràs de esa manera, atentando, además de en contra de la integridad profesional de Laura, contra nuestros derechos como estudiantes, pues ¿ahora quién se haría cargo del máster?, y más importante aún ¿quién nos iba a calificar?
Entonces un correo. Discreto, casi secreto, donde un señor Joan Pujolar Cos, a quién no tenía el gusto de conocer y que nunca se presentó conmigo, informaba que la situación se resolvería pronto. Quise pensar que para bien, pero el tono de Pujolar y el siguiente correo, en el que nos podía asegurar que, “en adelante, el director de la oferta de postgrado en estudios literarios en la era digital será el Dr. Jaume Subirana, de los mismos Estudios de Lenguas y Culturas de la UOC”, me hicieron ver las cosas de otra manera, más negativa digamos.
Si no sabía quién era Joan Pujolar Cos, mucho menos quién era el tal Jaume Subirana, ni cuáles eran las credenciales con las que se acreditaba como experto en el área de la literatura electrónica o digital.
Tengo que hacer un paréntesis en esta parte para explicar que mi situación económica no es excelente, es decir, la decisión de hacer este máster, en especial a través del Internet, no fue fácil. La verdad es que cuesta lo mismo que un máster presencial, con la diferencia de que aquí no puedes conocer a los maestros cara a cara. Esto lo traigo a colación porque antes de comenzar a estudiar en la UOC me informé de quién dirigía el máster, vi su currículum y su trayectoria, y fue el reconocimiento de la doctora Laura Borràs en el mundo de la literatura digital —una simple búsqueda en Google arrojará resultados más que suficientes— lo que me dio la tranquilidad para inscribirme en dicha institución, a pesar de que estaba en otro continente.
Pero el tal Subirana ¿qué? No es que dude de él, pero Google lo mismo me arroja tres blogs, que a un pescador o un director de banco. Tampoco tuvo la gentileza de mandar un correo con su currículum ni nada. Así, de la noche a la mañana, de una manera que, disculpando lo conspiracionista, no daba ninguna tranquilidad, el máster de textualidades electrónicas de la UOC tenía un nuevo director.
El beneficio de la duda se le otorga a cualquiera y el de Subirana terminó en el momento en que nos comunicó, a través de otro correo electrónico, que las evaluaciones se realizarían, que todos los tutores estaban de su lado y que estaba muy afectado, al igual que nosotros, con la situación; sin embargo, no era cierto que los tutores estuvieran de su lado, pues nosotros seguíamos en contacto con ellos. Habíamos solicitado que no se evaluara hasta que se nos ofreciera una solución real a lo ocurrido, así que la noticia de que las evaluaciones se realizarían, como se dice en mi país, “a huevo” (a la fuerza), no me cayó nada en gracia.
Escribimos más cartas de protesta y tengo que señalar que nunca había realizado una protesta “virtual”, pero sentí durante esos días, al igual que todavía lo siento, al grupo más unido que antes.
Los oídos de la UOC seguían sordos.
Un mes de correspondencia después Jaume Subirana respondió que las evaluaciones se realizarian con la misma rigurosidad con que las habría realizado Laura Borràs, y que si no se había comentado nada sobre su despido era porque la misma Laura había solicitado la confidencialidad del asunto. Mentira, Laura nos señaló porque le habían despedido y también nos aseguró que nunca había solicitado ninguna clase de confidencialidad.
¿Cómo se crea una relación director-alumno cuando no hay confianza? Cada correo que llegaba levantaba más sospechas pues estaba lleno de verdades a medias, dobles discursos y mentiras descaradas. Ante esta política del “no escucho”, “me invento mi realidad” y “hago las cosas porque se me inflama la gónada izquierda”, me quedaba muy claro, y todavía me queda, que Subirana no es el mejor candidato para ser director.
Diez días después llegó mi calificación: B. ¿En base a qué criterios? Quién sabe, pero parece ser que mi trabajo no era suficientemente bueno para Subirana y su panel de tutores fantasmas —porque nunca nos pudo decir bien a bien quiénes nos iban a calificar. Más quejas, más llamados al diálogo, más silencio por parte de la institución y más levantada de hombros por parte del nuevo “director” siguieron a la entrega de calificaciones.
Total, que nada se ha resuelto. He perdido un periodo y el máster que se supone debería de terminar en febrero del próximo año no sé si vaya a poder terminarlo. ¿Podré volver a confiar en la institución? No lo sé, me queda claro que después de lo ocurrido el “director” del máster no tiene mi confianza, lo que en realidad se me hace triste pues no es la forma en la que debe de llevarse una relación académica, vamos que uno debería de poder confiar en sus maestros.
Qué vaya a suceder, tampoco lo sé. Lo que sí sé es esta sensación que me ha quedado y que perdurará si regreso a terminar mi máster a la UOC, esa presión en el pecho, ese sinsabor que me indica que, muy a mi pesar y al pesar de mis compañeros, estamos rodeados.
Sempre ens hem esforçat, més encara, hem esmerçat molt de temps, moltes hores de son, molts patiments per fer ús d’aquests mecanismes interns que ens ofereix la UOC (encara que ningú ens ha informat de quins són, tampoc el Síndic de Greuges de la UOC, el senyor Josep Coll). Sempre hem informat de les nostres queixes, del nostre punt de vista a la Rectora, senyora Immaculada Tubella, al Vicerector de l’àrea de Postgrau, el senyor Josep Duart i al Síndic de Greuges de la UOC, el senyor Josep Coll. De tots ells només ens ha atès el senyor Josep Coll que, després de dos mesos i mig, ens dóna una “gran solució” als nostres problemes. La solució es diu "lentejas, si quieres las tomas y si no las dejas". PODEU LLEGIR-LA AQUÍ.
L’única resposta que hem rebut, objectivament per tant, és la informació del Síndic de Greuges de la UOC, el senyor Josep Coll. Informació, que no soluciona. Informació tardana mal donada i incompleta, que demostra... certa improvisació? Ganes de fer-nos callar? Desconeixement bàsic dels mecanismes de l’ensenyament a distància?
Informació donada a través de queixes al Síndic, en cap cas donada pel Director Acadèmic del Màster el senyor Jaume Subirana, pels seus caps més immediats ni per la rectora de la UOC la senyora Immaculada Tubella Casadevall. Informació “ferma”, donada com si ens fessin un favor, fent-nos sentir com nenes i nens de xupa-xup, castigats: aquí la nostra decisió, si voleu l’accepteu i si no, us aguanteu! El vostre temps i els vostres diners no ens importen en absolut! Aquest és el missatge subliminal que hem entès. Tampoc ens importeu en tant que persones: amb dir-vos “benvolguts i benvolgudes” i “atentament” ja som educats amb vosaltres! L’educació no és cosa dels professors responsables; això hem deduït dels comportaments, actuacions i respostes que hem viscut.
En qualsevol cas, els únics que hem demostrat tenir educació som l’alumnat d’aquest Màster. Restem a l’espera, doncs, totalment submisos, delerosos per veure què ens ofereixen a partir de l’octubre. És això el que volen de nosaltres, persones adultes, després de la despesa de 4.500 euros i moltes, moltes hores? Si us plau, no ens feu avergonyir més!
El Sr. Jaume Subirana, per exemple, ha respost alguna de les nostres queixes vehements al fòrum, fruit de la desinformació, la burla i la indignació que hem sentit, de manera personal i poc educada i amb advertiments ambigus. Fet que no tan sols considerem molt greu sinó que, a més, no fa sinó confirmar-nos, com es pot deduir també de tot el que us hem explicat abans, la poca capacitat del Sr. Subirana per gestionar el Màster que estàvem cursant amb la Dra. Borràs i la deixadesa de la resta de responsables d’aquest assumpte cap als seus estudiants.
Cap proposta de solució, cap contraprestació, cap informació completa, raonada, sincera... per part de la UOC a l’alumnat del segon postgrau del Màster d’Estudis Literaris a l’Era Digital Edicions 62 UOC. Ben al contrari! Si voleu acostar-vos al món educatiu mai copieu aquest estil pedagògic. Si voleu matricular-vos a la UOC, penseu que aquestes “circumstàncies estranyes”, com les han qualificades els responsables del Màster d’Estudis Literaris Edicions 62-UOC poden passar.
Edicions 62 n'està assabentada de tot l'afer, a través de diversos missatges nostres que podeu llegir AQUÍ. Tanmateix, malgrat que ens han respost molt educacdament, l'única cosa clara que n'hem tret de la nostra comunicació amb ells és que ens proposen (o així ho hem entès) que pensem en alguna mena de compensació i els ho fem saber per poder negociar-la amb la UOC.
La doctora Laura Borràs ja va intentar avaluar-nos externament, mitjançant el diàleg amb Edicions 62 i no ho va aconseguir perquè la UOC ens va negar el dret a una avaluació global i justa.
No confiem en la UOC. Nosaltres no estem en disposició de solucionar un problema que se'ns ha estat creat, del qual som víctimes, encara, i sobre el qual la UOC hauria d'haver respost a les nostres peticions de diàleg, cosa que no ha fet mai.
Des del nostre punt de vista és molt delicat confiar en el prestigi d'una institució que actua d'aquesta manera amb els seus estudiants.
Després de la resposta que li férem al senyor Director del Màster, el senyor Jaume Subirana a propòsit de la seva proposta de no avaluar-nos (PODEU CONSULTAR-LA AQUÍ) no vàrem rebre cap mena d’explicació.
Al contrari, només un missatge que ens avisa de la implementació de les notes, sense ni tan sols saber si el comitè avaluador d’experts havien tingut accés als nostres treballs, a tot el nostre material. Si voleu, com si no voleu això està fet i vosaltres no hi teniu res a dir, vàrem entendre. O vosaltres com ho entendríeu això?
Com varen fer l’avaluació els professionals de la UOC? A l’historial dels nostres missatges enviats des d’octubre, es veu que molts o la gran majoria d’ells consten com a llegits pel senyor Joan Pujolar i molts menys pel senyor Jaume Subirana. Altres persones que no coneixem de res i que no han estat professors nostres també han llegit els nostres missatges. Un dels membres del comitè avaluador mai ha llegit ni una sola línia que nosaltres haguem escrit. És a dir, de tres “experts”, dos han llegit els nostres missatges en dos dies i l’altre ni ens coneix. Una autèntica avaluació individualitzada, objectiva, global, respectuosa amb el procés d’ensenyament-aprenentatge!
Si encara quedava cap dubte sobre el tractament irrespectuós i humiliant que hem hagut de suportar, en data de 10 de març vàrem rebre, com a “avaluació individualitzada” un missatge del nou director del Màster el senyor Jaume Subirana en el qual se’ns informa, “amb detall”, de les nostres qualificacions. Les cometes signifiquen que això ens ho diu, però no ho fa: ni tan sols esmeta el tema dels nostres treballs. Com si d’un insult a la nostra intel•ligència es tractés, hem pogut comprovar que el missatge és igual (només canvia la nota i dos o tres mots) per a tot l’alumnat del Màster, res a veure amb els anteriors informes de la Dra. Borràs i el seu equip, que ens feien arribar els nostres treballs extensament comentats i corregits, a banda del debat públic realitzat al fòrum sobre els mateixos treballs.
A més a més, el senyor Jaume Subirana ens insinuava, cosa que ens va desesperar i ens va humiliar més encara, que s’estava revisant la càrrega lectiva del curs i que potser una mala estructuració d’aquest per part de la Doctora Borràs i del seu equip docent havia promogut l’abandonament d’alguns alumnes, cosa a la qual van respondre els alumnes que se sentiren al•ludits per haver deixat el curs, per bé que la Dra. Borràs és l’única que disposa d’aquesta informació a causa del tracte personalitzat i constant que manté amb tots i cadascun dels seus estudiants. Hem de dir que la Doctora Borràs sempre animava els estudiants a continuar i sempre aconseguia que, malgrat la crisi i els problemes personals (tots som treballadors i amb família), decidírem continuar confiant en la UOC. Per això hem invertit en aquest Màster més de quatre mil cinc-cents euros (6.000 € és el preu complet), sense comptar la vàlua del temps i l’esforç. Hem de dir que l’única persona que ens ha animat a renunciar a l’avaluació és el senyor Jaume Subirana en el seu missatge de data de 27 de febrer de 2009.
En data de 12 de març de 2009, a més, vàrem rebre un missatge del Director dels Estudis de Llengües i Cultures, el senyor Joan Pujolar on se’ns deia que a ell li pertocava d’aclarir els aspectes sobre la avaluació, PERÒ NO HO FEIA! També ens insinuava que no qüestionàrem la vàlua del professorat de la UOC, i alhora ens animava a usar els mecanismes de reclamació i queixa de la UOC!
Com no hem de qüestionar la seva vàlua com a professors després de cartes així? Com un ascens d’un grau més, pel que fa a la burla i la provocació ens assabentem, després, que som uns quants alumnes els qui hem rebut el mateix missatge dels senyor Joan Pujolar, i la resta no n’han rebut cap! Un missatge a uns quants, des del nostre punt de vista, amb paraules buides i advertiments subtils, no es pot considerar altra cosa que un insult a nosaltres com a persones, estudiants i clients de la UOC.
Mai, mai ens han dit als estudiants el perquè de l’acomiadament de la Doctora Laura Borràs. Només hem rebut silenci i informacions falses, com quan el senyor Jaume Subirana, nou director acadèmic del Màster ens va dir que no ens podia donar cap resposta a les nostres queixes (cosa que no tenia res a veure, perquè nosaltres sempre li ham parlat en termes acadèmics i ens hem limitat només a parlar del Màster) perquè la Doctora Laura Borràs havia signat una clàusula de confidencialitat, cosa que es va demostrar del tot falsa i que la professora Borràs mateixa va desmentir.
El paper de l’acomiadament de la Doctora Laura Borràs i Castanyer parlava d’una sistemàtica deixadesa de les seves funcions i d’un abús de confiança vers la institució de la UOC. Res més. Una persona que ens havia atès fins i tot en els pitjors moments de la seva història vital, amb missatges als seus estudiants a altes hores de la matinada, atenent a una mitjana d’una conferència setmanal, fent propaganda a la UOC allà on anava, aconseguint guanys constants per a la Universitat Oberta de Catalunya, situant-la en el panorama internacional amb el grup de recerca Hermeneia, que ella mateixa, la Doctora Laura Borràs i Castanyer va muntar amb l’ajut econòmic que la Generalitat de Catalunya li va atorgar pel premi a la seva tesi doctoral, fent país amb la seva llengua i cultura per bandera allà on ha anat... Si la coneixeu una mica, no grinyola tot plegat? Si no la coneixeu, feu una cerca senzilla per Internet, llegiu algun dels seus articles.
Nosaltres, com a estudiants, som víctimes d’una situació que, pensem i ens sembla, per tot el que hem viscut i pel tarannà dels diferents “actors” dels fets, totalment arbitrària i injusta i que en cap moment ens han tingut en compte, ni ens han fet arribar en cap cas la informació a què com a estudiants tenim dret (i fins i tot se’ns ha donat informació falsa en un parell d’ocasions, a més d’altres actuacions com la proposta de no-avaluació, l’aparició d’una aula de tutoria nova amb data de novembre totalment pèssimes pel que fa a la gestió docent). Proves i més proves que, pensem, d’un costat dels dos TOT PLEGAT trontolla i grinyola, ATENCIÓ, en una institució universitària PÚBLICA, gestionada amb fons privats, la Universitat Oberta de Catalunya.
Una prova més de tot això és l’ampli recolzament internacional que la Doctora Borràs ha rebut només saber-se, discretament, el seu acomiadament improcedent. Durant tot aquest temps, no només nosaltres els estudiants, sinó també molts dels professors del curs i de fora (especialistes en literatura digital, ensenyament de literatura i TIC i professors i catedràtics de Teoria de la literatura i Literatura comparada) han fet saber la seva indignació davant les actuacions (totalment improcedents i inexplicables) de la UOC. Podeu conbsultar les mostres del RECOLZAMENT DE LA COMUNITAT CIENTÍFICA INTERNACIONAL A LA DOCTORA LAURA BORRÀS AQUÍ.
A més, pel que fa al Màster, fins a 18 professors i tots 2 tutors han decidit no continuar impartint-lo si la Dra. Borràs, que és qui l’havia dissenyat i qui els havia incorporat i format, no hi continuava al capdavant.
La nostra indignació i el sentiment d’impotència davant de la incomprensible injustícia produïda i la terrible manca de diàleg va fer que els estudiants comencéssim a organitzar-nos per enviar les consegüents reclamacions i queixes a la rectora de la UOC senyora Immaculada Tubella i al Síndic de Greuges de la mateixa entitat el senyor Josep Coll.
Cap de les dues respostes les considerem satisfactòries per no ajustar-se, des del nostre punt de vista, a la gravetat dels fets denunciats.
La primera, com hem dit, no dóna compte de la gravetat de la situació: els senyor Coll ens diu que l’acomiadament de Laura Borràs és una decisió ferma, res més. La UOC, considerem, que no respecta el nostre dret fonamental a una avaluació justa ni objectiva, ni global i la resposta és aquesta.
A més, la segona, és una mostra d’anormalitat total en referència al que hauria de ser el funcionament de la relació professor-alumnes en qualsevol universitat del món. Després de dos mesos i mig sense tindre cap mena d’informació de cap dels responsables de la UOC, ni del Director Acadèmic del Màster, el senyor Jaume Subirana, amb el Màster penjant sense poder acabar-lo per falta d’un curs d’especialització i del treball de postgrau, després d’haver gastat més de 4.500 euros (i els companys de Mèxic una mica més, per tal i com allà el nivell de vida és més baix), el senyor Coll, Síndic, ens informa que potser a l’octubre d’enguany o a gener de l’any que ve, se’n oferiran els cursos que falten. PODEU VEURE LA “SOLUCIÓ” DEL SÍNDIC, (I CONSEGÜENTMENT DE LA UOC I DEL DIRECTOR ACADÈMIC DEL MÀSTER ) AQUÍ.
Pel que fa a la màxima responsable de la UOC, la senyora Imma Tubella Casadevall, hem de dir que no ha respost a cap dels nostre missatges enviats. Individualment, a través del fòrum de l’aula, per correu electrònic i per correu ordinari. Fins i tot la sol•licitud escrita i per telèfon d’una entrevista personal amb ella. Res de res. ALGUNS EXEMPLES QUE PODEU VEURE AQUÍ. AFEGIM UNS QUANTS MÉS AQUÍ.
Però, això sí, si accediu a la pàgina de la UOC podreu trobar un enllaç on diu “Contacta amb la rectora”. Pur màrqueting! Ja us diem nosaltres que no podreu contactar amb ella, pels canals oficials de la Universitat Oberta de Catalunya, ni pels canals tradicionals (correu postal). No podreu fer-ho per res del món. Encara que us haguéssiu gastat el doble de diners, el triple del vostre temps, suposem. Per què, senyora Casadevall, on està el límit màxim de demandes perquè vostè es digne a atendre’ns? “La rectora, directament”. Ja ens agradaria! Només és una altra cosa que “fa gràcia”. És molt propera, la rectora, perquè usa el Twitter per informar-nos del seu estat d’ànim, de les seves dèries, preocupacions... Per aquest mecanisme els alumnes del Màster d’Estudis Literaris a l’Era Digital ens vàrem poder assabentar que la senyora Tubella llegia “El príncep idiota de Dostoyeski per a oblidar” justament els mateixos dies que nosaltres tractàvem d’establir amb ella un diàleg sobre la nostra situació, tan complicada i dolenta.
Un dia va escriure el savi J. F.
“L’estruç, cansada, recorda un vers apropiadament idiota: “E tot és bo puix és obra de Déu”. I amagà el cap sota el ala”.
No, aprendre no és només aconseguir un títol. Perquè si no, com diu una bona mestra nostra, les biblioteques els donarien amb la lectura d’unes quantes prestatgeries. Com a exemple del que no hauríem d’oferir mai als nostres alumnes tenim la resposta del Director del Màster, el senyor Jaume Subirana, a la nostra raonada i pedagògicament impecable queixa sobre la seua proposta d’avaluació. LA NOSTRA CARTA PODEU LLEGIR-LA AQUÍ.
Com a resposta la UOC, per boca del senyor Jaume Subirana, en missatge del 3 de març, va voler deduir (extraient una frase nostra del seu context, un recurs infantil, si no irresponsable) que ens negàvem a l’avaluació i que mereixíem, tothom, un no presentat. Podeu imaginar per un moment estudiants adults, amb les seves feines respectives, amb obligacions professionals i familiars, amb més de tres quarts de milió de les antigues pessetes gastats, sent tractats d’aquesta manera? Ens arravaten la nostra directora acadèmica Laura Borràs, ens imposen algú que demostra a cada moment, des de la nostra percepció com a professionals de l’educació, que no sap com funciona el curs i tampoc com va l’avaluació (Jaume Subirana) i a sobre es neguen a donar-nos les notes que tan justament ens hem guanyat?
Encara hi ha més ja que, pel que sembla, al si de la UOC encara ens quedava ser expectadors d’una quantes pràctiques antieducatives. Sobre la resta de qüestions que plantejàvem a la primera resposta a la seua proposta d’avaluació, del tot injusta, el senyor Jaume Subirana ens comunicava que no podia explicar-nos res més sobre aquesta situació en la qual ens trobàvem perquè hi havia una clàusula de confidencialitat sobre aquest assumpte.
Laura Borràs havia signat una clàusula de confidencialitat? Ens volien donar a entendre que tan greu era el motiu de l’acomiadament de Laura Borràs que ni tan sols es podia dir?
Nosaltres vàrem entendre que el senyor Jaume Subirana ens insinuava motius ocults sobre les causes de l’acomiadament de la doctora Borràs, una persona que no podia donar la seva versió sobre l’assumpte, cosa que, a més, no tenia res a veure amb les nostres queixes concretes sobre la proposta d’avaluació del senyor Jaume Subirana. Absolutament res a veure, per bé que ens afectava com a alumnes i com a persones. Però davant d’aquest informació impertinent, confusionista i ofensiva, la doctora Borràs, a petició nostra, i amb qui afortunadament manteníem contacte fora de l’aula, va poder explicar-se i comunicar-se amb tot l’alumnat en el fòrum de l’assignatura a través del correu d’una alumna del Màster. PODEU VEURE EL SEU MISSATGE AQUÍ.
La nostra confiança en la gestió que estava fent el nou director del Màster, el senyor Jaume Subirana, d’aquesta situació, si ja era poca, ara quedava definitivament malmesa per haver-nos donat una informació falsa per tal de confondre’ns i enverinar-nos en un moment tan incòmode per a nosaltres.
Val a dir, si volem ser sincers, que ho som en tot aquest relat, que en un missatge posterior del mateix dia 24, el senyor Jaume Subirana va atendre puntualment tres queixes d’estudiants.
La primera va ser en relació amb una enquesta de la UOC. La Universitat Oberta de Catalunya cada cert temps ens enviava una enquesta d’avaluació dels estudis que estàvem cursant. L’enquesta ens va arribar, a alguns, quan la Doctora Laura Borràs ere la Directora Acadèmica del Màster. Com podeu deduir pel tot el que us hem anat explicant i si coneixeu mínimament el tarannà de Laura Borràs i la seva professionalitat, les nostres respostes a l’enquesta mostraven una satisfacció gairebé total. Li vàrem demanar al nou Director del Màster, el senyor Jaume Subirana, que volíem anul•lar l’enquesta immediatament queixa que, segons ens va dir, va trametre als responsables.
El senyor Subirana també va fer referència a la desaparició dels materials de la ubicació on havien estat al llarg del curs. La nostra preocupació pels materials, en un primer moment, era el fruit de la confusió i la desesperació per l’actuació que patíem, per part de la UOC, des que acomiadaren a la doctora Borràs de manera improcedent el 20 de febrer. Només quatre dies, però quatre dies en els quals se'ns demostrava poca disposició a la comunicació (si no era de la manera que la UOC volia) i poca idea de com funcionava el cus que estàvem acabant i que tants diners i esforços ens estava costant. La veritat, acabada la docència a falta de fer la presentació i els treballs finals, els materials no eren el més important per a la nostra formació.
Sí que ho era, en canvi, l’atenció d’unes persones responsables que ens donaren explicacions raonades, que ens assessoraren individualment i que ens ajudaren amb les eines de què disposaren en cada moment. Cosa que sempre feien la doctora Borràs i el seu equip.
La tercera queixa de la qual es va donar per assabentat el director Acadèmic del Màster, el senyor Jaume Subirana, era sobre el botó traductor de què disposem a l’aula. La veritat és que la traducció automàtica és una cosa que ens ha donat problemes sempre. Encara més, hi ha hagut alumnes a qui no els ha funcionat mai. Al llarg del primer curs d’especialització foren la Doctora Laura Borràs i el seu equip docent els qui traduïen tots i cadascun dels misstges dels estudiants que escrivíem en català. I érem molts! Quina gran diferència d’atenció a l’estudiant!
El senyor Subirana, quan li férem saber que el botó no funcionava de nou, ens va respondre que els tècnics li havien dit que ja estava solucionat i que a ell sí que li funcionava. Enhorabona, vàrem pensar, però els estudiants som nosaltres. És a nosaltres a qui ens ha de funcionar!
Ja veieu; si en aquests temes totalment secundaris davant de la situació en la qual ens trobàvem la resposta ens va semblar tan poc “professional”, era del tot normal que cresqués la nostra incomprensió, desesperació i confusió, no ho veieu així?
Nosaltres no ens ho prenem a la lleugera! Això és molt seriòs! Hem invertit molt i ens han tractat injustament. Hi ha qui potser sí que s'ho pren anecdòticament, superficialment, poc seriosament, no?
no ens fem responsables dels comentaris que puguen fer-se als apunts que hem publicat. Si de cas, ens comprometem a eliminar-los si és que són ofensius o insultants.
Gràcies.
Mestres, de veritat.
Forma part d’una bona educació saber en quines ocasions cal ser maleducat. J. F.
LA UNIÓ FA LA FORÇA
