Després de la resposta que li férem al senyor Director del Màster, el senyor Jaume Subirana a propòsit de la seva proposta de no avaluar-nos (PODEU CONSULTAR-LA AQUÍ) no vàrem rebre cap mena d’explicació.
Al contrari, només un missatge que ens avisa de la implementació de les notes, sense ni tan sols saber si el comitè avaluador d’experts havien tingut accés als nostres treballs, a tot el nostre material. Si voleu, com si no voleu això està fet i vosaltres no hi teniu res a dir, vàrem entendre. O vosaltres com ho entendríeu això?
Com varen fer l’avaluació els professionals de la UOC? A l’historial dels nostres missatges enviats des d’octubre, es veu que molts o la gran majoria d’ells consten com a llegits pel senyor Joan Pujolar i molts menys pel senyor Jaume Subirana. Altres persones que no coneixem de res i que no han estat professors nostres també han llegit els nostres missatges. Un dels membres del comitè avaluador mai ha llegit ni una sola línia que nosaltres haguem escrit. És a dir, de tres “experts”, dos han llegit els nostres missatges en dos dies i l’altre ni ens coneix. Una autèntica avaluació individualitzada, objectiva, global, respectuosa amb el procés d’ensenyament-aprenentatge!
Si encara quedava cap dubte sobre el tractament irrespectuós i humiliant que hem hagut de suportar, en data de 10 de març vàrem rebre, com a “avaluació individualitzada” un missatge del nou director del Màster el senyor Jaume Subirana en el qual se’ns informa, “amb detall”, de les nostres qualificacions. Les cometes signifiquen que això ens ho diu, però no ho fa: ni tan sols esmeta el tema dels nostres treballs. Com si d’un insult a la nostra intel•ligència es tractés, hem pogut comprovar que el missatge és igual (només canvia la nota i dos o tres mots) per a tot l’alumnat del Màster, res a veure amb els anteriors informes de la Dra. Borràs i el seu equip, que ens feien arribar els nostres treballs extensament comentats i corregits, a banda del debat públic realitzat al fòrum sobre els mateixos treballs.
A més a més, el senyor Jaume Subirana ens insinuava, cosa que ens va desesperar i ens va humiliar més encara, que s’estava revisant la càrrega lectiva del curs i que potser una mala estructuració d’aquest per part de la Doctora Borràs i del seu equip docent havia promogut l’abandonament d’alguns alumnes, cosa a la qual van respondre els alumnes que se sentiren al•ludits per haver deixat el curs, per bé que la Dra. Borràs és l’única que disposa d’aquesta informació a causa del tracte personalitzat i constant que manté amb tots i cadascun dels seus estudiants. Hem de dir que la Doctora Borràs sempre animava els estudiants a continuar i sempre aconseguia que, malgrat la crisi i els problemes personals (tots som treballadors i amb família), decidírem continuar confiant en la UOC. Per això hem invertit en aquest Màster més de quatre mil cinc-cents euros (6.000 € és el preu complet), sense comptar la vàlua del temps i l’esforç. Hem de dir que l’única persona que ens ha animat a renunciar a l’avaluació és el senyor Jaume Subirana en el seu missatge de data de 27 de febrer de 2009.
En data de 12 de març de 2009, a més, vàrem rebre un missatge del Director dels Estudis de Llengües i Cultures, el senyor Joan Pujolar on se’ns deia que a ell li pertocava d’aclarir els aspectes sobre la avaluació, PERÒ NO HO FEIA! També ens insinuava que no qüestionàrem la vàlua del professorat de la UOC, i alhora ens animava a usar els mecanismes de reclamació i queixa de la UOC!
Com no hem de qüestionar la seva vàlua com a professors després de cartes així? Com un ascens d’un grau més, pel que fa a la burla i la provocació ens assabentem, després, que som uns quants alumnes els qui hem rebut el mateix missatge dels senyor Joan Pujolar, i la resta no n’han rebut cap! Un missatge a uns quants, des del nostre punt de vista, amb paraules buides i advertiments subtils, no es pot considerar altra cosa que un insult a nosaltres com a persones, estudiants i clients de la UOC.
Al contrari, només un missatge que ens avisa de la implementació de les notes, sense ni tan sols saber si el comitè avaluador d’experts havien tingut accés als nostres treballs, a tot el nostre material. Si voleu, com si no voleu això està fet i vosaltres no hi teniu res a dir, vàrem entendre. O vosaltres com ho entendríeu això?
Com varen fer l’avaluació els professionals de la UOC? A l’historial dels nostres missatges enviats des d’octubre, es veu que molts o la gran majoria d’ells consten com a llegits pel senyor Joan Pujolar i molts menys pel senyor Jaume Subirana. Altres persones que no coneixem de res i que no han estat professors nostres també han llegit els nostres missatges. Un dels membres del comitè avaluador mai ha llegit ni una sola línia que nosaltres haguem escrit. És a dir, de tres “experts”, dos han llegit els nostres missatges en dos dies i l’altre ni ens coneix. Una autèntica avaluació individualitzada, objectiva, global, respectuosa amb el procés d’ensenyament-aprenentatge!
Si encara quedava cap dubte sobre el tractament irrespectuós i humiliant que hem hagut de suportar, en data de 10 de març vàrem rebre, com a “avaluació individualitzada” un missatge del nou director del Màster el senyor Jaume Subirana en el qual se’ns informa, “amb detall”, de les nostres qualificacions. Les cometes signifiquen que això ens ho diu, però no ho fa: ni tan sols esmeta el tema dels nostres treballs. Com si d’un insult a la nostra intel•ligència es tractés, hem pogut comprovar que el missatge és igual (només canvia la nota i dos o tres mots) per a tot l’alumnat del Màster, res a veure amb els anteriors informes de la Dra. Borràs i el seu equip, que ens feien arribar els nostres treballs extensament comentats i corregits, a banda del debat públic realitzat al fòrum sobre els mateixos treballs.
A més a més, el senyor Jaume Subirana ens insinuava, cosa que ens va desesperar i ens va humiliar més encara, que s’estava revisant la càrrega lectiva del curs i que potser una mala estructuració d’aquest per part de la Doctora Borràs i del seu equip docent havia promogut l’abandonament d’alguns alumnes, cosa a la qual van respondre els alumnes que se sentiren al•ludits per haver deixat el curs, per bé que la Dra. Borràs és l’única que disposa d’aquesta informació a causa del tracte personalitzat i constant que manté amb tots i cadascun dels seus estudiants. Hem de dir que la Doctora Borràs sempre animava els estudiants a continuar i sempre aconseguia que, malgrat la crisi i els problemes personals (tots som treballadors i amb família), decidírem continuar confiant en la UOC. Per això hem invertit en aquest Màster més de quatre mil cinc-cents euros (6.000 € és el preu complet), sense comptar la vàlua del temps i l’esforç. Hem de dir que l’única persona que ens ha animat a renunciar a l’avaluació és el senyor Jaume Subirana en el seu missatge de data de 27 de febrer de 2009.
En data de 12 de març de 2009, a més, vàrem rebre un missatge del Director dels Estudis de Llengües i Cultures, el senyor Joan Pujolar on se’ns deia que a ell li pertocava d’aclarir els aspectes sobre la avaluació, PERÒ NO HO FEIA! També ens insinuava que no qüestionàrem la vàlua del professorat de la UOC, i alhora ens animava a usar els mecanismes de reclamació i queixa de la UOC!
Com no hem de qüestionar la seva vàlua com a professors després de cartes així? Com un ascens d’un grau més, pel que fa a la burla i la provocació ens assabentem, després, que som uns quants alumnes els qui hem rebut el mateix missatge dels senyor Joan Pujolar, i la resta no n’han rebut cap! Un missatge a uns quants, des del nostre punt de vista, amb paraules buides i advertiments subtils, no es pot considerar altra cosa que un insult a nosaltres com a persones, estudiants i clients de la UOC.
0 comentaris:
Publica un comentari