Val a dir, si volem ser sincers, que ho som en tot aquest relat, que en un missatge posterior del mateix dia 24, el senyor Jaume Subirana va atendre puntualment tres queixes d’estudiants.
La primera va ser en relació amb una enquesta de la UOC. La Universitat Oberta de Catalunya cada cert temps ens enviava una enquesta d’avaluació dels estudis que estàvem cursant. L’enquesta ens va arribar, a alguns, quan la Doctora Laura Borràs ere la Directora Acadèmica del Màster. Com podeu deduir pel tot el que us hem anat explicant i si coneixeu mínimament el tarannà de Laura Borràs i la seva professionalitat, les nostres respostes a l’enquesta mostraven una satisfacció gairebé total. Li vàrem demanar al nou Director del Màster, el senyor Jaume Subirana, que volíem anul•lar l’enquesta immediatament queixa que, segons ens va dir, va trametre als responsables.
El senyor Subirana també va fer referència a la desaparició dels materials de la ubicació on havien estat al llarg del curs. La nostra preocupació pels materials, en un primer moment, era el fruit de la confusió i la desesperació per l’actuació que patíem, per part de la UOC, des que acomiadaren a la doctora Borràs de manera improcedent el 20 de febrer. Només quatre dies, però quatre dies en els quals se'ns demostrava poca disposició a la comunicació (si no era de la manera que la UOC volia) i poca idea de com funcionava el cus que estàvem acabant i que tants diners i esforços ens estava costant. La veritat, acabada la docència a falta de fer la presentació i els treballs finals, els materials no eren el més important per a la nostra formació.
Sí que ho era, en canvi, l’atenció d’unes persones responsables que ens donaren explicacions raonades, que ens assessoraren individualment i que ens ajudaren amb les eines de què disposaren en cada moment. Cosa que sempre feien la doctora Borràs i el seu equip.
La tercera queixa de la qual es va donar per assabentat el director Acadèmic del Màster, el senyor Jaume Subirana, era sobre el botó traductor de què disposem a l’aula. La veritat és que la traducció automàtica és una cosa que ens ha donat problemes sempre. Encara més, hi ha hagut alumnes a qui no els ha funcionat mai. Al llarg del primer curs d’especialització foren la Doctora Laura Borràs i el seu equip docent els qui traduïen tots i cadascun dels misstges dels estudiants que escrivíem en català. I érem molts! Quina gran diferència d’atenció a l’estudiant!
El senyor Subirana, quan li férem saber que el botó no funcionava de nou, ens va respondre que els tècnics li havien dit que ja estava solucionat i que a ell sí que li funcionava. Enhorabona, vàrem pensar, però els estudiants som nosaltres. És a nosaltres a qui ens ha de funcionar!
Ja veieu; si en aquests temes totalment secundaris davant de la situació en la qual ens trobàvem la resposta ens va semblar tan poc “professional”, era del tot normal que cresqués la nostra incomprensió, desesperació i confusió, no ho veieu així?
0 comentaris:
Publica un comentari