LA UNIÓ FA LA FORÇA
Val a dir que potser aquest blog és la nostra darrera esperança de poder accedir a una solució satisfactòria per a nosaltres, per part de la UOC i de la seva màxima responsable, la senyora rectora Immaculada Tubella Casadevall. Hem esgotat totes les vies de diàleg amb la institució i altres organismes educatius i no educatius del País: la Direcció general d'Universitats del Govern de Catalunya, els Síndics de Greuges de Catalunya i del País Valencià, etc.
Només ens queda fer pública la nostra situació i tot el que ha passat. Ens plantegem seriosament si aquesta és l'única via que ens queda o hauríem d'obrir altres camins.
Què en penseu?
Podeu llegir el relat dels fets de baix cap a dalt (hem numerat els apunts d'acord amb l'ordre cronològic) o si voleu llegir-ho a estones, més a poc a poc, podeu pitjar sobre els títols que teniu tot seguit i que enllacen als apunts corresponents.
Gràcies per llegir-nos, per opinar i per fer-nos sentir més acompanyats.
1.Un acomiadament improcedent o potser a la UOC no li interessa l’alumnat?
2.Informació, comunicació o estil autoritari?
3.Qüestió de currículums o de qualitat professional i personal?
4.Què significa estudiar un Màster en temps de crisi?
5.Propostes d’avaluació per a nens i nenes amb xupa-xup!!
6.Solidaritat, companyonia i dignitat: la bona educació.
7.La qualitat es demostra, també, en els petits detalls.
8.Aprendre és només aconseguir un títol?
10.La decisió de la UOC: causes ocultes?
11.Una avaluació “personalitzada”?
12.I ara què fem? "Lentejas, si quieres las tomas y si no las dejas"!
15. Conflicte a la UOC. Carles, el nostre tutor.
16. De la injustícia: mostres de suport a la Doctora Laura Borràs.
